Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 11 d’octubre del 2016

la senzillesa

Mirar per la finestra i no fer res. Contemplar el paisatge, quasi com quelcom desconegut. Fa temps que no el miro. Sobretot amb consciència. No observo els detalls que m'envolten ni les persones que hi transiten.

Em desplaço d'un lloc a l'altre sense parar, ni pensar ni mirar. Amb un recorregut fix, estanc, inamovible. Les presses provoquen aquesta sensació de velocitat i desorientació en la immediatesa pràctica.

Em perdo els detalls, allò que identifica i fa singular a un lloc o una persona. Ho intento però veig que se m’escapa, per això he decidit aturar-me un cop al dia. Parar, tancar els ulls i fer respiracions conscients durant un minut.

En el meu treball atenc a persones que m’expliquen situacions extremadament complicades, buscant algú que els miri, els escolti o si més no simplement demanen sentir-se acollits.

Per afrontar aquestes situacions, provingudes del més enllà del raonament de la justícia, la mala sort i les desigualtats, cal estar conscient. Són vivències dures i condicions de patiment que sobrepassen a qualsevol. Generalment aquestes persones han navegat per un mar d’institucions i professionals, que lluny d’escoltar-los, els han aconsellat, dirigit i marejat per l’oceà social de la societat del benestar. En aquest navegar, les famílies i les persones afectades s’han perdut i s’han sentit soles. Per això busquen algú que els escolti, algú que aculli el seu patiment i no el faci fora amb un: ja ens veurem a la propera visita (dintre d’uns mesos com a mínim).

Així, jo he d’estar conscient i alerta per atendre les necessitats d’aquestes persones.


Els educadors i educadores socials no ens podem permetre ignorar els detalls i les senzilleses de les persones que tractem. Perquè llavors, penso que s’esvaeix l’escènica que caracteritza la nostra professió. Aquell tracte personal i proper, que des d’un vessant teòric i pràctic, aconsegueix generar vincle amb l’alteritat. 

6 comentaris:

  1. Quin text més bonic, oportú i necessari! La senzillesa com a condició, o com a referència, que hauria d'estar present en la nostra manera d'actuar. Per acollir, contrarestar, i cuidar-nos a nosaltres mateixos i amb aquells que compartim. Crear espais de senzillesa... que difícil sembla a vegades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi! I tant, per mi és molt complicat. Amb aquesta sensació de velocitat i d'aconseguir la perfecció, passem per alt que la senzillesa és essència bàsica que ens retorna a la proximitat humana.
      Un petó ben fort company!

      Elimina
  2. Hace pocos días ví esta noticia:
    Un colegio sustituye el recreo por meditación y los resultados son increíbles
    Una escuela primaria de Baltimore, Maryland, en Estados Unidos, consigue que sus alumnos se sienten a meditar en el recreo en lugar de salir al patio. A los niños no sólo les gusta, sino que además han conseguido excelentes resultados académicos.


    No parece muy buena idea, así de primeras, quitar a los niños el recreo en el cole y mucho menos decirles que se sienten, que se concentren en respirar y que se estén muy quietos.

    Una ardua tarea que han conseguido en una escuela primaria de Baltimore, en Estados Unidos. Desde que empezaron el año pasado, el colegio no ha suspendido a ni un solo alumno, y todo gracias a la meditación, una alternativa al recreo que parece que ha resultado bastante exitosa.

    Los niños cambian algunos días eso de salir al patio a gritar, jugar y pelearse por meterse en una sala llena de almohadas y luces bajas y respirar profundamente, enfocarse en su cuerpo y en su mente y relajarse del estrés del día a día.

    Según informa el rotativo británico Metro, la iniciativa es una colaboración del centro docente con una ONG local llamada Holistic Life. El coordinador, Kirk Philips, explicaba a este medio que los resultados son sorprendentes. “Nadie se imagina que los críos puedan meditar en silencio, pero lo hacen”. Un ejemplo: la fiesta de Navidad. Los alumnos meditaron antes de recibir los regalos y consiguieron estar tranquilos para enfrentarse a un día tan excitante.

    ¿Podría ser esto posible en España? Al parecer al otro lado del charco, les funciona.


    y esta otra noticia de hace 1 año:
    http://www.elmundo.es/espana/2015/06/15/556f439c268e3e9e438b459a.html

    Programa Redes (Eduard Punset) de tv2, la medicación en escuelas, entrevista al busdista Mathier Ricard:
    https://www.youtube.com/watch?v=qPsJLdUWjEw

    Aqui hacen cursos de mediatción de 10 dias en silencio, cobran la voluntad y toda la organización es voluntaria, son muy onestos y transparentes:
    http://www.neru.dhamma.org/Cursos-para-Ninos.es_ninos.0.html?&L=4

    Nos vemos, al cerrar los ojos...
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la información, muy interesante. Creo que todo lo que nos ayude a conectar con el cuerpo y con nuestras emociones, nos proporciona un beneficio en todos los ámbitos de la vida.
      Es importante que des de pequeños nos ofrezcan la oportunidad de explorar esa conexión.
      Un fuerte abrazo!

      Elimina
    2. corroboro los beneficios del Vipassana (habiendo hecho varios con la organización dhamma Neru)
      El vipassana, podria ser muy bueno si se hace a voluntad.
      Gracias por el Texto Ferran, muy inspirador.
      Que nos siga construyendo el sonido del silencio.
      Un buen abrazo

      Elimina
    3. Gracias a tí por explicar tu experiencia.

      un abrazo fuerte

      Elimina